Estereotips i estratègies per combatre'ls

ACTIVITAT DE COMPROVACIÓ: proposa 5 estereotips diferents dels que s’han tractat a classe, amb les seves estratègies per a combatre’ls.

Un esterotip, segons la Real Académia Española, és una imatge o idea estructurada i aceptada comunment per un grup o societat amb caràcter immutable com representativa d'un determinat col·lectiu. Es forma a partir d'una concepció estàtica(creences fixes) sobre les característiques generalitzades dels membres d'una comunitat. N'hi ha de tipus social, cultural o racial i, fins i tot, religiós.

Aquests són uns exemples:

PIJOS

Aquesta paraula ha existit a Espanya des de fa dècades i fa referència a persones amb molts diners que se'ls gasten amb oci i coses innecessàries. Tot i això, avui en dia s'han sumat a aquest grup una gran quantitat d'imitadors, que encara que no tenen masses diners, intenten aparentar-ho. Tendeixen a seguir modes i només centren l'atenció a les aparences, volen tenir una presència impecable.

Pel que fa al vestuari masculí és característic el pantaló de pinces o els texans planxats, casima de ratlles, jersei de llana sobre de les espatlles amb les mànigues lligades al pit, mitjons amb figures geomètriques i mocasins, i pentinat amb gomina. El vestuari femení s'encamina cap a les bluses vaposores o camises, faldilla o texans ajustats, blasers, mocadors de seda, polseres, anells... Tant els homes com les dones utilitzen complements com ulleres de sol, rellotjes, utilitzen cotxes de marques determinades(se'ls identifica per les marques)...

Activitats que s'associen a aquest estereotip són el tennis, el paddle... gèneres musicals com el pop.

Pel que fa a la seva ideologia, no és uniforme, és conformista davant del que succeeix a la societat.

PERROFLAUTES

Aquesta paraula ha estat utilitzada per fer referència a persones amb una estètica i forma de pensar similar als hippies dels anys 60 i 70 i, també, a aquelles persones que han protestat contra polítiques neoliberals dels governs a partir de les crisis.

Al inici, s'utilitzava per parlar d'aquells que tenien pocs recursos i vivien al carrer i portaven robes descuidades i es guanyaven la vida amb la caritat, com fent de músics del carrer.

Actualment, s'associa a joves amb ideologia política incorformista i preocupats per temes com la globalització, el canvi climàtic, la biodivrsitat, la llibertat d'expresió, els drets individuals, etc. Els mitjans de comunicació cataloguen com a perroflauta tots aquells que acudeixen a manifestacions i actes reivindicatius, de manera despectiva.

CANIS o CHONIS

A Espanya s'utilitza aquest terme, però a altres països hi ha paraules diferents que equivalen al mateix estereotip com flaites, ñeros, tukis...

Fa referència a persones joves de classe mitjana-baixa que busquen viure el present sense pensar ni preocupar-se pels demés i no tenen cap interès per la cultura, la feina, la política... S'utlitza indistintivaament per parlar de persones de classe baixa amb poca cultura, narcicistes i agresives; o amb interés només per anar de festa(discoteques, raves, "botellón"), que només els interessa l'oci, i tendeixen a ser violents i consumir drogues toves. Són ignorants i es caracterizen per donar importància al seu aspecte físic i alta estima per a ells mateixos.

Els seus interessos són la música de discoteca d'estil reggaeton, disco..., la festa, el gimnàs, lligar...

La seva manera de vestir tendeix a tenir uns trets característics com, en els nois, cabell curt, ulleres de sol, gorra, roba informal(xandall, bambes) i complements com anells i collarets d'or o plata; i, en les noies, roba molt ajustada, atrevida, informal, molta visuteria i molt maquillatge.

Es relaciona amb tendències violentes, consum de droga, però no es pot generalitzar. S'utilitza de forma negativa per parlar de narisistes, ignorants i relacionats amb la delinquència.

EMOS

Prové de l'Emotional hardcore music. Es popularitza a la primera dècada dels anys 2000, però als anys 80 neix com un derivat de l'estil musical punk hardcore americà.

Fa referència a persones joves amb visió negativa o dramàtica de la vda i que solen mostrar-se pessimistes i com a víctimes d'una societat creada pensant més en el capital i els interessos privats que s'oblida de les persones i les seves necessitats verdaderes. Es tracta de gent pacífica, però que han tingut detractors que els qualificaven de superficials, generadors de baralles. Són ments inconformistes i pessimistes, es preocupen per l'aparença, però estan en contra de les modes, es pregunten pel sentit de les coses.

Se'ls caracteritza per un vestuari fosc, piercings, bambes, munyequeres, sudaderes... amb cabell engominat i llarg que cobreix part de la cara. Se'ls relaciona amb uns grups de música específics com blackveilbrides, bring me the horizon, alesana, escape the fate, asking alexandria...

HIPPIES

Sorgeixen als anys 60 a EUA, influits per les injustícies de la guerra del Vietnam. Posteriorment, s'expandeix per tot el món i suposa una gran influència per tota una generació de joves.

La manera de vestir es caracteritza per roba de colors intensos com ponxos, cintes de cabell(llargues cabelleres), bolsos de tela, complements fets a mà...

Fugen de la violència i problamen la pau i l'amor entre les persones amb el pensament d'igualtat, tenen idees anarquistes.

Volen experimentar, viure la vida intensament i amb harmonia amb la naturalesa. Busquen una vida natural i allunyada de la societat consumista. Als anys 60 van recórre als plaers corporals i les drogues.

ESTRATÈGIES

Com s'ha dit anteriorment, un esterotip és una imatge o idea estructurada i aceptada comunment per un grup o societat amb caràcter immutable com representativa d'un determinat col·lectiu.

L'ús d'aquests termes(els estereotips) està associat a una simplificació sobre comunitats o conjunts de persones que comparteixen unes característiques determinades. Es tracta de representacions mentals poc detallades que tendeixen a enfocar-se as defectes del grup. Es construeixen a partir de prejudicis que no s'exposen a l'experimentació(jutjar sense saber ni experimentar), i a vegades no són fidels ni al bagatge d'identitat del grup al qual està lligat.

Hem parlat d'estereotips socials(hippie, cani, emo...), però també n'hi ha de culturals i racials, ja que també s'atribueixen unes característiques generalitzades als "espanyols", als "argentins", "xinesos"... aquests, a vegades només serveixen per discriminar i atacar.

Des del meu punt de vista, una de les estratègies per revertir-los és l'educació on s'ha de parlar de la manera més objectiva possible per tal de que els estudiants desenvolupin el seu propi pensament; sense estereotips, ja que aquests potèncien els pensaments negatius sobre cultures, grups ètnics...

Els mitjans de comunicació haurien de tractar la informació de la mateixa manera, objectivament, ja que aquests creen pensaments als receptors. En el cinema, la prensa, la televisió, la publicitat... hi ha estereotips presents en tot moment, els quals s'haurien de deixar de banda per tal de crear una societat objectiva, ben informada, sense prejudicis, on el ciutadà forma la seva propia manera de pensar sobre els demés a través de l'experimentació.

És important que les persones es coneguin entre elles per tal d'eliminar estereotips, perquè hi ha la possibilitat de prendre consciència de que la percepció que es tenia era incorrecta. Hem de conèixer per tal d'eliminar la generalització negativa, els estereotips. D'aquesta manera aconseguirem desfragmentar la societat que està etiquetada i separada pels estereotips.