dimecres, 5 d’octubre del 2016

La teoria Gestalt en la comunicació sonora


Disseny d'un exemple d'aplicació del contingut de l'article "Encuentros de la teoría Gestalt en la comunicación sonora" partint d'un element visual i la comparativa amb un exemple sonor


La percepció visual a través del sentit de la vista es processat pel cervell i l'escola Gestalt ha estudiat de quina forma ho fa i ha establert una sèrie de lleis que expliquen aquests processos visuals i mentals. Aquestes teories es poden aplicar, també, en el camp del so, percebut per l'oïda. Aquest fet proporciona millors perspectives per entendre l'acceptació, les tendències, els gustos, les modes... dels missatges sonors com els jingles, cançons de moda o qualsevol altra proposta sonora.

Per exemple la llei del tancament, la qual, a nivell de percepció visual explica que la ment humana afegeix els elements que falten perquè la figura que es representa quedi completa. Aquesta llei la podem veure reflexada en aquesta imatge la qual només ens presenta una sèrie de punts o taques negres sobre un fons blanc, però la nostra ment la processa i afegeix les línies que completarien la imatge formant la figura d'un gos completa i reconeixible.



D'altra banda, a nivell de percepció sonora es pot aplicar amb la tendència a acabar les frases en la nota tònica de l'escala en comptes de la sensible tonal, conclusió de patrons rítmics coneguts o apresos. Podem definir-ho, també, com la tendència al tancament del missatge sonor que ens motiva a conceptualitzar el so restant i pensar-lo, cantar-lo, cridar-lo... És la necessitat de tancar o completar la frase per tenir un petit "tot". Un clar exemple és que ens resulta impossible suprimir la quarta nota l'inici de la Quinta sinfonia de Beethoven, sempre sonarà, almenys, dins la nostra ment.

Penso que un altre exemple de tendència al tancament del missatge sonor seria la conclusió del ritme amb el qual comença i manté la cançó We will rock you de Queen. Al sentir els dos primers sons, ens porten directament a pensar en el tercer i fins i tot ens produeixen fer una palmada per concloure amb el ritme que, seguidament, es tornarà i tornarà a repetir.



Un altre exemple és el famós ritme que tenim a continuació, ja que quan es toca el ritme del primer compàs i la primera negra i la primera corxera del segon conceptualitzem el ritme que segueix, instintivament "piquem" la segona corxera i l'última negra del segon compàs. Tenim tendència a completar aquest ritme, ens sentim motivats a completar la frase per complir el tot.




A més a més, hi ha una pel·lícula anomenada Quién engañó a Roger Rabit en la qual el protagonista és perseguit i qui el busca realitza el principi d'aquest so i el personatge principal no pot evitar no continuar-lo, causant soroll i facilitant que el trobin.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada