Disseny d'un exemple d'aplicació del contingut de l'article "Encuentros de la teoría Gestalt en la comunicación sonora" partint d'un element visual i la comparativa amb un exemple sonor
La percepció visual a través del sentit de la vista es processat pel cervell i l'escola Gestalt ha estudiat de quina forma ho fa i ha establert una sèrie de lleis que expliquen aquests processos visuals i mentals. Aquestes teories es poden aplicar, també, en el camp del so, percebut per l'oïda. Aquest fet proporciona millors perspectives per entendre l'acceptació, les tendències, els gustos, les modes... dels missatges sonors com els jingles, cançons de moda o qualsevol altra proposta sonora.
Per
exemple la llei del tancament, la qual, a nivell de percepció visual
explica que
la ment humana afegeix els elements que falten perquè la figura que
es representa quedi completa. Aquesta llei la podem veure reflexada
en aquesta imatge la qual només ens presenta una sèrie de punts o
taques negres sobre un fons blanc, però la nostra ment la processa i
afegeix les línies que completarien la imatge formant la figura d'un
gos completa i reconeixible.
D'altra
banda, a nivell de percepció sonora es pot aplicar amb la tendència
a acabar les frases en la nota tònica de l'escala en comptes de la
sensible tonal, conclusió de patrons rítmics coneguts o apresos.
Podem definir-ho, també, com la tendència al tancament del missatge
sonor que ens motiva a conceptualitzar el so restant i pensar-lo,
cantar-lo, cridar-lo... És la necessitat de tancar o completar la
frase per tenir un petit "tot". Un clar exemple és que ens
resulta impossible suprimir la quarta nota l'inici de la Quinta
sinfonia de Beethoven, sempre sonarà, almenys, dins la nostra ment.
Penso
que un altre exemple de tendència al tancament del missatge sonor
seria la conclusió del ritme amb el qual comença i manté la cançó
We
will rock you
de Queen. Al sentir els dos primers sons, ens porten directament a
pensar en el tercer i fins i tot ens produeixen fer una palmada per
concloure amb el ritme que, seguidament, es tornarà i tornarà a
repetir.
We will rock you –
Queen
https://www.youtube.com/watch?v=-tJYN-eG1zk
Un altre exemple és el
famós ritme que tenim a continuació, ja que quan es toca el ritme
del primer compàs i la primera negra
i la primera corxera del segon conceptualitzem el ritme que segueix,
instintivament "piquem" la segona corxera
i l'última negra
del segon compàs. Tenim tendència a completar aquest ritme, ens
sentim motivats a completar la frase per complir el tot.
A més a més, hi ha
una pel·lícula anomenada Quién
engañó a Roger Rabit
en la qual el protagonista és perseguit i qui el busca realitza el
principi d'aquest so i el personatge principal no pot evitar no
continuar-lo, causant soroll i facilitant que el trobin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada