Roland
Barthes
Rolnand Barthes fou un filòsof, escritor, assagista i semiòleg francès, nascut a Cherburg el 1915 que va viure fins el 1980, que morí a París.
Roland
Barthes es planteja si la representació analògica(còpia) pot
produir sistemes de signes i no només simlpes algutinacions de
símbols. Es considera que la imatge és la represenació, la
resurrecció de la vida que pot ser vist com un sistema trivial
respecte la llengua o, contrariament, d'un element de gran riquesa de
significat.
Els
tres missatges
Per
trobar imatges sense paraules hem de traslladarnos a societats
practicament analfabetes, ja que actualment la relaci´entre matge i
text és mlt freqüent. A nivell de comunicació de masses el missate
lingüístic és gairebé sempre present en totes les imatges; és
per aquest motiu que considerar la nostra civilització com de la
imatge, quan encara és de l'escriptura.
En
una fotografia hi trobem 3 tipus de missatges: el ling¨´istic,
l'icònic codificat i l'icònic no codificat. El primer pot
separar-se fàcilment dels altres dos, però és difícil determinat,
trobar el límit per dir que un missatge icònic és codificat i quan
no ho és. a distinció d'aquests dos últims tipus de missatges es
duu a terme quan l'espectador rep al mateix temps el missatge
perceptiu i el cultural i aquesta lectura correspon a la funció de
la imatge de massa. Cal examinar cada tipus sense oblidar-nos de
l'estuctura de la imatge en conjunt, és a dir, la relació final
dels 3 missatges. D'aquí n'extreure'm el missatge connotat i
denotat, a més a més del lingüístic.
Tota
imatge és polisèmica i el lector és qui n'escolleix quin li dona i
quin ignora. La
lectura dels diferents missatges va separada en tant que l'espectador
ho considera, a causa del seu nivell cultural, bagatge
inttel·Lectual, coneixement lingüístic... És per aquest motiu,
que es desenvolupen tècniques per fixar els significats i combatre
els signes incerts de les imatges. El sistema té unes normes, ja que
el signes provenen d'un codi cultural. L'orginilaitat del sistma és
que el significat varia en funció de qui la visualitza. En un
individu hi coexisteixen diferents lèxics: el nombre i la identitat
formen el pensament subjectiu de cada un i la imatge està
interpretada connotativament per a cada individu en funció
d'aquests lèxics ubicats en diferents nivells de profunditat.
L'anàlisi
d'una imatge publicitària és la més evident, ja que la
significació és intencional: atributs del producte transmesos amb
claredat amb l'acompanyament de signes.
Quan
s'esborren els signes de connotació queda a la imatge un missatge
privatiu, que correspon a una plenitud de virtualitats: absència de
sentit en tots els sentits. Tmabé, hi ha un missatge suficient, ja
que té un sentit a nivell de l'escena representada. La imatge es
torna completament objectiva, el qual és el caràcter de la
denotació, que paradoxualment crea un missatge sense codi aparent.
