Roland Barthes

Roland Barthes

Rolnand Barthes fou un filòsof, escritor, assagista i semiòleg francès, nascut a Cherburg el 1915 que va viure fins el 1980, que morí a París.

Roland Barthes es planteja si la representació analògica(còpia) pot produir sistemes de signes i no només simlpes algutinacions de símbols. Es considera que la imatge és la represenació, la resurrecció de la vida que pot ser vist com un sistema trivial respecte la llengua o, contrariament, d'un element de gran riquesa de significat.

Els tres missatges

Per trobar imatges sense paraules hem de traslladarnos a societats practicament analfabetes, ja que actualment la relaci´entre matge i text és mlt freqüent. A nivell de comunicació de masses el missate lingüístic és gairebé sempre present en totes les imatges; és per aquest motiu que considerar la nostra civilització com de la imatge, quan encara és de l'escriptura.

En una fotografia hi trobem 3 tipus de missatges: el ling¨´istic, l'icònic codificat i l'icònic no codificat. El primer pot separar-se fàcilment dels altres dos, però és difícil determinat, trobar el límit per dir que un missatge icònic és codificat i quan no ho és. a distinció d'aquests dos últims tipus de missatges es duu a terme quan l'espectador rep al mateix temps el missatge perceptiu i el cultural i aquesta lectura correspon a la funció de la imatge de massa. Cal examinar cada tipus sense oblidar-nos de l'estuctura de la imatge en conjunt, és a dir, la relació final dels 3 missatges. D'aquí n'extreure'm el missatge connotat i denotat, a més a més del lingüístic.

Tota imatge és polisèmica i el lector és qui n'escolleix quin li dona i quin ignora. La lectura dels diferents missatges va separada en tant que l'espectador ho considera, a causa del seu nivell cultural, bagatge inttel·Lectual, coneixement lingüístic... És per aquest motiu, que es desenvolupen tècniques per fixar els significats i combatre els signes incerts de les imatges. El sistema té unes normes, ja que el signes provenen d'un codi cultural. L'orginilaitat del sistma és que el significat varia en funció de qui la visualitza. En un individu hi coexisteixen diferents lèxics: el nombre i la identitat formen el pensament subjectiu de cada un i la imatge està interpretada connotativament per a cada individu en funció d'aquests lèxics ubicats en diferents nivells de profunditat.

L'anàlisi d'una imatge publicitària és la més evident, ja que la significació és intencional: atributs del producte transmesos amb claredat amb l'acompanyament de signes.

Quan s'esborren els signes de connotació queda a la imatge un missatge privatiu, que correspon a una plenitud de virtualitats: absència de sentit en tots els sentits. Tmabé, hi ha un missatge suficient, ja que té un sentit a nivell de l'escena representada. La imatge es torna completament objectiva, el qual és el caràcter de la denotació, que paradoxualment crea un missatge sense codi aparent.