Assaig sobre la capacitat de manipulació de la realitat de la fotografia digital i les seves possibilitats de subsituir la realitat i no representar-la
La
fotografia tradicional o analògica va evolucionar i va aparèixer la
fotografia digital, la qual no és millor ni pitjor que la primera,
sinó que és diferent: cada una te les seves avantatges i els seus
inconvenients, tot i que comparteixen alguns elements similars com
l'obturador i el diafragme, les lents, el sistema d'enfoc i el zoom.
La
fotografia digital que és aquella que ens proporciona imatges del
món en un format digital. Consisteix en l'obtenció d'imatges per
mitjà d'una cambra fosca(similar a la analògica) i les fotografies
son capturades per un sensor electrònic que disposa de múltiples
unitats fotosensibles, les quals aprofiten l'efecte fotoelèctric per
convertir la llum en senyal elèctrica, la qual és digitalitzada i
emmagatzemada en una memòria externa.
Té una revel·lació molt més
ràpida, ja que les imatges poden veure's instantàniament(després
de capturar la imatge), però la bateria també es gasta més ràpid
que les càmeres tradicionals. Aquest tipus de càmera té molta
sensbilitat lluminosa i poden fer-se fotografies en situacions
fosques sense necesitat de una pel·lícula especial per aquestes
condicions, a més a més, disposa de diferents modes de
captura(filtres, sense canviar pel·lícula).
Altres
característiques de la fotografia digital són que la credibilitat
de la foto pot veure's afectada, ja que a través de la post
producció es pot convertir l'edició en manipulació, on no es te
certesa de que la imatge sigu autèntica. L'edició de la imatge
digital es produeix en aplicacions gràfiques que permeten corregir
els defectes de la presa original(llum, brillantor, contrast,
saturació, prodfunditat del color...) i aplicar infinitat d'efectes
i filtres.
A
diferència de la fotografia analògica, on el fotògraf sempre havia
pensat moltíssim abans de realitzar una presa per obtenir el millor
negatiu possible, la foto digtal suposa un abandonament de la
tècnica, ja que els nous programes ofereixen l'opció de gestionar
arxius un cop capturada la imatge creen un sistema de treball que
permet a l'usuari manipular i solucionar problemes tan seriosos com,
per exemple, l'enquadrament; ens permeten ser més fluixos i no
donar-li tanta importància als aspectes generals de la presa.
Un
exemple molt gràfic de manipulació de les imatges són les que
trobem en publicitat on els models apareixen amb una perfecció(dels
estàndars de bellesa actuals) que se'ls hi atorga amb els programes
de post producció. Aquests, extrapol·lats a la resta d'exemples,
fets ens amaguen la realitat que hi ha fora de la càmera i quan els
que l'observen s'adonen d'aquests retocs poden arribar a deixar de
creure en les imatges com una mostra fidel del món. Tot i això, hem
de tenir en compte que hi ha diferents nivells de manipulació
d'imatges, és diferent l'augment de l'exposició que no l'eliminació
o deformació d'elements d'una fotografia; s'ha de valorar.
Tradicionalment,
la fotografia era un document que s'utilitzava per a constatar fets i
demostrar que eren certs; actualment, gràcies a la facilitat amb què
podem manipular una imatge es dificil diferenciar quan una imatge ens
està dient tota a veritat de la realitat o quan ha estat retocada o
alterada a través de programes d'edició. Per aquest motiu, amb la
capacitat de manipulació de la realitat de la fotografia digital,
apareixen les possibilitats de que aquesta substitueixi la realitat
en comptes de representar-la; fets que desenvoquen en la pèrdua de
credibilitat de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada